No sabia si seguir amb el blog, no tinc ni idea si algu em llegeix, si hi ha algu de cap per amunt que em va seguint la pista...
Despres d'una agradable conversa d'aquest mati (que m'ha fet sentir com si estigues a casa) la Belen m'ha dit que si, que tot i no deixar comentaris, almenys ella si em llegeix, i ma mare tambe! i suposo Aleix, que tu no em deixes, aixi que aquest va per vosaltres, i benu va, tambe per aquells que tot i que jo no ho sapiga, hi sou presents, lluny, pero a la vegada aprop.
Carles, tu no em deus fallar, no???
Avui al despertar-me i mirar per la finestra, he tingut l'alegria de veure que el sol encara no ha desistit i segueix fent esforcos perque cada tres o quatre dies podem veure que encara segueix amb nosaltres, que es febrer, el mes mes caloros de l'any! (quina rabia no saber posar els accents encara!!!). Aixi que amb molta alegria he tret els meus pantalons taronges de l'armari, samarreta maniga curta i les xancles!! Contentissima he soritit de casa, amb el Harry Potter (en angles) a la motxilla del cole i disposada a fer una parada a la gespeta per no perdre tan rapid el color torrat de la meva pell.
Que poc m'ha durat l'emocio! mentre esperava l'autobus ha comencat a fer vent...sort de la sudadera nova dels All Blacks, ja he fet be sent previsora...els nuvols han comencat a moure's super rapid, i en un moment, abans de que me'n adones, dia nuvol a punt de ploure!! una altra vegada! l'autobus ha arribat a temps de comencar a mullar-me.
Tot i la meva decepcio, les ganes de sol i necessitat de caloreta, voler-ho amb totes les meves ganes no ha servit de res, aixi que finalment, ha arribat la pluja. Res de gespeta, res d'en Harry...
pero de cami cap a l'escola he pensat, que be que m'he posat les xancles!! El sol ha tornat a sortir, i amb un moment ha picar molt fort, l'estiu ha tornat en questio de minuts!wwwuuuuueeeeee
Surto d'un bar, decidida a anar a la placa de la Catedral a veure tot el moviment de gent, i em torno a quedar amb les ganes! Ai per favor!!! quina bogeria! que faig???? em quedo al bar? vaig a provar sort si en una estona torna el sol?? vaig cap a l'escola???
Surto de classe, i per la finestra veig un dia radiant, pero primer vinc a posar-me en contacte amb l'altre punta del mon.
Ara quan surti a saber com ens trobarem el dia. Et pots esperar el que sigui.
Haure de comprar-me una motxilla mes gran, aixi portar-hi sempre les xancles, samarreta de tirants, una altra de maniga llarga, jersei, paraigues...preparada per enfrontar-me a les 4 estacions en un mateix dia!
Aixi que pels que esteu a l'altre banda, una abracada ben forta amb la temperatura que mes us convingui, que en tinc per tots!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
nena, que jo si que et segueixo!!! escriu escriu, q aixi sabem de tu! una abraçada! pau
ResponEliminaCom en Pau: Ja en som dos! Bloc.SI!
ResponEliminapau!!!ja pensava que t'havies oblidat de mi!
ResponEliminahola guapetona! jo també et segueixo es fascinan poder saber de tu desde l'altre punta del mon. Molts petons i segueix informan, petons.
ResponEliminaMontse