Un any

Si un any enrera m'arriven a dir que avui estaria escrivint aixo de cap per avall no m'ho crec.

En un dia com avui es quan mires enrera i ets conscient de tot el que ha passat.
Quan perds algu es moment per adonar-te de qui estas rodejat.
Un any amb moltes penes i tambe amb alegries.
Un any amb molta feina, pero tambe amb estones per disfrutar de birreta i diari a la terrasseta del Cata.
Un any amb sorpreses bones i dolentes.
Un any amb moltes novetats, nova gent i noves aficions.
Un any en el que he hagut de contenir moltes llagrimes, i en el que he tingut moments en que m'ha faltat l'aire de tan riure.
Un any superant reptes, superant pors, un any creixent.
Un any amb moltes hores de vol.
Un any tirant endavant de la millor manera possible.
Un any en el que m'he sentit abandonada, i en el que m'he sorpres de veure que hi ha qui encara segueix al meu costat, de qui tot i que ara sigui molt lluny espera a que torni.
Un any caient i tornant-me a aixecar
Un any ensopegant i intentant millorar el meu equilibri.
Un any sense alguns dels que eren els pilars mes importants
Un any amb noves il.lusions
Un any en que he acabat fugint.

Pero malgrat tot seguim amb el cap ben alt. Creient que si, que puc menjar-me el mon.
Malgrat el fred, el sol segueix escalfant, tot es questio d'evitar els llocs amb ombra i abrigar-se be.
Tard o d'hora tot arriba, i encara que sembli que l'hivern sigui etern, acaba tornant la calor.

Nobody said it was easy, no one ever said it would be so hard

I did it!!!!

Siiiii!!! ho he fet! m'he tirat! i em sento una persona diferent!
Ja feia molt de temps que deia que algun dia em tiraria amb paracaigudes, pero benu, nomes en dir-ho en tenia prou, pero finalment va arribar el moment de demostrar...
i si, jo m'apunto! com no! em costa horrors travessar un pont, pero em tiro??!!

Al primer intent ens ho van cancelar per problemes amb l'avio...una senyal potser? pero nosaltres insistim, i ho aplacem per la setmana seguent. El dia comencava amb pluja...i clar, fins que no vem ser alla amb un sol radiant que no m'ho acabava de creure, pensant que potser ens tornariem a quedar sense, i si t'ho cancelen dos vegades potser si que es una senyal, no?
Pero no...sense saber ben be perque ho feia estava signant un paper on t'expliquen els riscos, el pitjor d'ells; la mort?!!? per l'amor d'un Deu!!!! pero que faig???? per que?????
Pero vaig i firmo...i apartir d'aquest moment comenco a entrar en xoc...no tinc paraules...no puc deixar de pensar en per que carai ho estic fent!!

La Melina i la Celine son les primeres en saltar...i l'Anna i jo ens hem de comencar a vestir...ai per favor...que ja arriba el moment...
I el camara (sort que era guapo) que ve a fer-me fotos i entrevista...pero que vols que et digui?? no puc parlar!! no tinc res a comentar! estic en xoc!!!! missatge per la famila???
i una vegada mes... per que????
Les altres dues ja son a terra!! encantadissimes! nomes fan que repetir que es genial, que no tingui por...
Ai uix...ja tenim l'avio a punt...soc la ultima en pujar, em poso davant de l'home amb el que salto (no me'n recordo del seu nom!!! com el puc haver oblidat!! o potser es no me'l vaig escoltar...)
estic al costat de la porta transparent...som 5 en un avio molt petit. No m'agraden els llocs tancats! i ens enlairem i veig com cada vegada pugem mes amunt! No m'agraden les alcades!
El pitjor moment de tots, esperar...vaig veient aquesta mena de rellotge que no se com es diu...
2000, 3000, 4000peus...no vull...no vull saltar...
Massa tard, no tens opcio...6000, 7000, 8000
merda merda merda! tinc al camara just davant meu, "smile!" smile?? come onnnnn!!
l'home al que li confio la meva vida m'explica una vegada mes tot el que haig de fer...i al moment li demanao que m'ho repeteixi...em sembla que no ho he entes be...i als tres minuts li torno a demanar que m'ho repeteixi...ja no m'en recordo...
ai ai...10000, 11000, 11930...50...
merda, ja obren la porta! no vull! no vull!!!
Salta el primer. El camara desapareix i nosaltres ens anem apropant a la porta...jo estic fora, aguantada pel meu home...i a la porta hi ha el camara que ens espera,
ready? goooooo!!!!
wwuuuauaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
wwwwwuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
wwwwwwwwwwuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Una sensacio que no es pot descriure! potser una de les millor sensacions que he viscut en la meva vida!
estem caient al buit!!!! tot l'aire a pressio a la cara, no puc tancar la boca, estic flipant...
i m'encanta que m'entri tot l'aire fred...buaaaaa....
No m'ho puc creure!
I de cop...puuf, s'obre el paracaigudes...estem flotant...
el paisatge es increible...les muntanyes, el riu...ho veig tot....no m'ho puc creure...
wonderful....encara no puc tancar la boca....
Ja esta?? Ja arribem????
Uix, el moment que em fa patir mes...aterrem...la mare m'ha recordat unes quantes vegades quan l'Eleneta es va trencar la cama...
Pero ja esta, ha sigut facil...
Ho he fet!!! M'he tirat! M'he superat!!!!!!!
Pero ha sigut tan curt, tan rapid... vull mes!!!!!!
vull tornar-hi!!!!
l'adrenalina esta a tope!! i recordant-ho ara hi torna!!!!
Al pujar al cotxe estem tots rebentats, i en pocs minuts ens quedem fregits, sera per l'emocio que ens ha deixat destrossats? o simplement per la festa de la nit anterior??
Aix...soc una persona diferent ara!
S'haura acabat el veritgen?? Haura servit la terapia de xoc?

Ja he penjat algunes fotos al facebook, i en un parell de dies arribara el video, aixi que pels que no em creieu, tinc proves!!

Un peto molt fort per tots!!!

I diiiiiiiiiiiid iiiiitttttttttttttttttt

Ballant amb dofins???

Dijous passat vaig rebre la visita del Lars! quina alegria veure una cara coneguda!
I amb ell havien d'arribar una serie d'encarrecs...un parell de fuets, catalana, una mica de pernil...la nit anterior hi havia somiat i tot! pero finalment no van arribar...ell diu que s'ho van quedar a l'aeroport...li donarem un vot de confianca, jejeje (tot i que la tentacio de menjar-s'ho debia de ser gran...)
Portava molts dies trobant-me malament, i durant el cap de setmana no ha millorat pas. Un dels meus objectius a l'anar a Akaroa era banyar-me amb dofins! i si, vem estar a l'aigua i ells tambe...pero quan et passaven pel costat ho feien tan rapid i sumat amb les onades era dificil ser-ne plenament conscient! pero jo no em rendeixo, en algun altre moment ho tornare a provar!
Quan ja estava ficada a dins l'aigua de cop em va venir la imatge de la Belen advertint-me sobre els taurons...sort que m'havia posat les lents i si s'acostava ua aleta sospitosa ho hauria vist. no crec que n'hagues escapat, pero com a minim saber el que t'espera! per noooooo, nomes dofins, i pel que deien els mes petits del mon, i que nomes se'ls pot veure per aquesta zona.

I dijous que ve cap a Queenstown!
uuuuuuuuu....ja us explicare quan torni (si es que ho faig, que encara no les tinc totes!!)

I res mes de nou...espero que la vostra primavera ja hagi fet acte de presencia!!
molts petons i abracades per tots!!

Came on Redsss!!!!!

Ahir vaig tenir la meva primera vivencia amb el mon del Rugby...
"Reds" es l'equip de Christchurch, que van de vermell i negre, colors de Sant Cugat i del cau de Tiana!
A l'anar a dormir i fer valoracio, tenia clarissima una cosa: Em vull casar amb un jugador d'aquests!!!!!!...quines cames!!! i quins bracos!!!! ai deu meu...si et poses a pensar...

Va estar forca entretingut, pero no em vaig atreveir a cridar gaire, que no sabia distingir quan era falta o no...cada dos minuts havia d'entrar algu a assegurar-se que el jugador de terra estigues be...que besties! patint tot el partit! i jo amb ganes de cridar i insultar per treure energia, pero clar, que havia de dir? a mes en angles...encara no en se prou! de tan en tan deixava anar alguna tonteria en catala, pero no tenia massa gracia...

Aviam si aquesta setmana tinc una mica de sort i tornen a passar el Barca, pero no us dire res fins que hagi vist el partit, que la setmana passada n'hi va haver mes d'un que em va comentar un parell de jugades abans d'hora...txe...si es que ...

Tot segueix molt be, i ara fent nous plans! Buscant feina fora de Nova Zelanda, que definitivament en els proxims 6 mesos no podre treballar aqui, aixi que per buscar que no quedi, i Fiji Island, Cook Island, Papua...tenen super bona pinta, i si puc treure'm el visat des d'aqui, tindrem nova destinacio!!
I vosaltres mes motius per fer una escapadeta! que no em crec que tothom es resistexi a les illes...que aixo de la crisi ja esta massa sentit!!
I de moment si, sola cap alla! algu potser es vol apuntar, pero ja sabem que a tothom li encanta parlar mes del que toca!
Pero res tu, de moment a seguir aprenent angles, que tinc la sensacio que m'he quedat encallada...

Marcel, m'encanta el teu pis!! i aixo que nomes he vist una foto!! quines ganes que em convidis a sopar!! que vull sopar cuinat per tu, vermut de Llanca (era vermut, oi?) i si el Lars i/o l'Oriol es volen apuntar fem un poquer!!!!!!wwwuuueeeeee, quines ganes de guanyar-vos!

Que us trobo molt a faltar, com a casa no s'esta enlloc, i els teus no els canviis mai per res...
pero seguirem disfrutant!!! aixo que no falti!

Molts petons i abracades per tots els que m'aneu seguint!
I ara rapid cap a fora abans de que marxi el sol!

Smuuuuaakkk!!!

La meva nova llar

La veritat es que esta sent tot un canvi! Estic a 5 minuts de l'escola, aixi si cometo la improdencia de sortir de casa amb xancles i samarreta de tirants, a mig dia puc intentar corregir el meu error...
Ahir vaig estar inspeccionant l'edifici. Jo estic a la planta baixa, la pega del meu apartament es que els dos despatxos estan alla, i es un pal el tenir gent que entra i surt tot el dia. L'altre cosa es que tenim una super tele, pero no funciona...
L'ambient esta al primer pis, ple de mexicans i brasilers, ja es coneixen entre tots i tenen el seu rollete muntat...i no em fa massa gracia ajuntar-me amb mexicans. Alla tambe tenen super tele, pero nomes es sintonitza un canal...
Ahir era nit de Lost, aixi que vaig pujar cap al segon pis, on la super tele te l'skip, on enganxa tots els canals internacionals!! perfecte! nomes em queda buscar a quin canal puc veure la Champions! i tenen telefon!
Vaig coneixer un xino super maco, que esta sol en un d'aquests apartament del segon. Perfecte vaig pensar, el xaval se sent una mica tirat, que no coneix a ningu. Vaig cap alla i fem pinya! Problema del pis...no te nevera! El pobre...m'explicava que al principi posava menjar a la nevera de l'apartament del costat, pero els que hi havia alla se li menjaven tot...jajajaj, quin fart de riure que ens vem fer!
Aixi que provare aviam si em puc traslladar cap amunt...

I pendent aviam si la setmana vinent puc comencar el curs per fer examen First. L'examen es al juny, aixi que de moment tindria visa fins llavors.

Pels que em seguiu, (que encara no les tinc totes que sigueu gaires...au va home, va! que no costa res deixar algun comentari! no demano gaire!) molts petons i abracades!

Sort de tu Enric, que em dones forces perque no defalleixi a l'hora d'explicar-vos les meves tonteries...segueixes sent un encant!!jejeje

Agafeu-vos, que poc a poc soc jo qui m'estic posant del dret! Aixo vol dir que vosaltres acabareu del reves!!!
I algu que se'n va de costat???hmmmmm..... un petonas molt especial per tu!

Aquest va pel meu unic amic...

Sisi, encara que soni una mica trist, nomes tinc un amic...
Durant aquest mes que porto a Christchurch he conegut forca gent, sobretot a l'escola, i com ja sabeu, la gran majoria japos...coneguts i saludats, pero amb qui sortir de tan en tan a fer alguna birreta nomes 1! ei, i jo encantadissima, eh! que es un super xaval!!
Divendres nit em va fer una truita de patates, una mica de pernil salat i sangria!!!! la veritat es que la truita no era gran cosa (la que va quedar al plat, que la meitat va anar per terra...super cuiner!) pero clar, el llisto no estava massa alt, que sembla que faci una eternitat de les truites de casa! aixi que em va semblar meravellosa! i el pernil...benu, del cutrillo sense massa gust, pero era pernil salat!! hagues pagat per un fuet o una mica de catalana, pero ja va estar prou be! i la sangria perfecte!! mmmmmmm....que be que va sentar!!
I aquest super amic, avui m'ha portat amb cotxe per fer el meu mini trasllat.

Ara provare de penjar un parell o tres de fotos al facebook de la meva nova llar.
Una habitacio super mini, amb lavabo per mi sola. Comparteixo flat amb dos mes (que encara no he vist) i l'edifici esta ple d'estudiants. Pel que sembla, festes assegurades, ambient, i sobretot, pocs japos!!
Ai pobres, relament no m'han fet res, pero ja els hi he comencat a agafar tirria i la tornada enrera es molt complicada...i aixo que n'hi ha de maquissims, eh, pero si ens posem a generalitzar, que es el mes senzill, es per acabar boig si passes gaire temps rodejat d'ells!

He tingut despedida rapida amb la familia que m'ha acollit aquest mes, (be, nomes m'he despedit d'ella) ens hem fet una abracada super guai, i s'ha posat a plorar!! ohhhh...la dona ja estava tova, que aquest cap de setmana s'ha mort la Hanna, la seva gata de 19 anys.
I quin encant de gata! em va agafar un carinyu brutal! la gata cega i sorda, pero amb l'olfacte em buscava per tota la casa! a la que ens despistavem se n'anava cap a la meva habitacio, es pujava a la meva cadira del menjador...Aixi que des d'aqui, un record molt especial per ella!
Doncs aixo, que per qualsevol cosa puc contar amb la host-family, i ja va be, anar fent contactes bons per la ciutat!

Ale doncs, una miqueta mes d'informacio per tots els que m'aneu seguint.

I per molts anys mare. 60!!!! quina pena no haver estat amb tots vosaltres, segur que ha sigut una festa fantastica!! quines ganes que tinc de poder fer-te una abracada!! aixi que recupera't rapid de la India i torna a fer les maletes! que t'espero!!!

Molts petons i abracades de cap per avall!!

Comencarem etapa nova!

Buf, feia molts dies que volia escriure una miqueta, pero sembla que durant aquesta setmana l'estiu encara no vol marxar, i es questio d'aprofitar-ho i procurar passar el maxim d'hores a sota el sol!

La setmana passada vaig anar de sortida al Mt. Cook...la cosa pintava super be, a caminar una miqueta, coneixer gent, el diumenge una mica de platja... pse, ho arribo a saber i em quedo a casa!
Erem unes 22 persones, de les quals 18 eren japos!! deumeu! pero que passa??? sera que segueixo sumant manies, pero cada vegada em costa mes estar rodejada de tants...que son una especie diferent! i tantes fotos per que?? i els ditets amunt per que?? cal sortir a totes les fotos igual?? i els que no van parlar amb mi en tot el cap de setmana per que volien fer-se fotos amb mi??
La caminada va ser un desastre, ens va ploure moltissim, feia molt de vent, haviem de passar per ponts d'aquests estrets que sembal que hagin de caure amb una simple bufada (benu, aixo m'ho semblava a mi...) i en mig de la pluja, empapats fins dalt, que feien les japas??? fotos!!! si us plau!! i clar, espera 5 minuts a que acabin totes...AArrrrgggggg!!
Pero be, despres d'una bona dutxa d'aigua calenta i una mica de vi a dins el cos, tot sembla mes maco, i llavors si, a relacionar-se i riure una miqueta.
Hi havia 2 alemanys i un italia. Mira, podre practicar una mica d'italia! txe...que va! el xaval del nord i no sabia parlar italia...i els altres dos alemanys...maleducats! Diumenge estava dinant amb ells, nomes els 3 a la taula, i tota l'estona parlant en alemany! pero si ells parlen l'angles perfectament! al final em vaig aixecar de la taula dient que preferia estar sola que amb ells, pero aixo si, els hi vaig dir en catala!
I despres si, vem passar per la platja, vem veure foques i un pingui dels mes dificils de veure, Yellow Eyes, pero nomes durant 5 segons, aixi que la foto no va arribar.

I aquesta es la ultima setmana que passo amb la familia. He vist uns apartaments on potser m'hi quedo algunes setmanes i a seguir buscant la manera mes economica d'aconseguir una visa!
M'han pujat de nivell a les classes d'angles! no m'ho esperava pas! venga va, 7e nivell de 10! per a mi es tot un orgull!
Divendres passat vaig sortir per primer cop de festa per Christchurch!! la primera borratxera sense tabac!!
Aixo tira endavant!

I res gent, que marxo cap a fora, que fa un dia radiant i vull lluir el meu vestidet nou que encara no havia pogut estrenar!! s'hi em veiessiu passar no podrieu evitar dir-me algun piropo!!jajajjjaja
Us anire informant de com evolucionen els canvis!

Molts petons i abracades per tots!

Four seasons in a day

No sabia si seguir amb el blog, no tinc ni idea si algu em llegeix, si hi ha algu de cap per amunt que em va seguint la pista...

Despres d'una agradable conversa d'aquest mati (que m'ha fet sentir com si estigues a casa) la Belen m'ha dit que si, que tot i no deixar comentaris, almenys ella si em llegeix, i ma mare tambe! i suposo Aleix, que tu no em deixes, aixi que aquest va per vosaltres, i benu va, tambe per aquells que tot i que jo no ho sapiga, hi sou presents, lluny, pero a la vegada aprop.
Carles, tu no em deus fallar, no???


Avui al despertar-me i mirar per la finestra, he tingut l'alegria de veure que el sol encara no ha desistit i segueix fent esforcos perque cada tres o quatre dies podem veure que encara segueix amb nosaltres, que es febrer, el mes mes caloros de l'any! (quina rabia no saber posar els accents encara!!!). Aixi que amb molta alegria he tret els meus pantalons taronges de l'armari, samarreta maniga curta i les xancles!! Contentissima he soritit de casa, amb el Harry Potter (en angles) a la motxilla del cole i disposada a fer una parada a la gespeta per no perdre tan rapid el color torrat de la meva pell.
Que poc m'ha durat l'emocio! mentre esperava l'autobus ha comencat a fer vent...sort de la sudadera nova dels All Blacks, ja he fet be sent previsora...els nuvols han comencat a moure's super rapid, i en un moment, abans de que me'n adones, dia nuvol a punt de ploure!! una altra vegada! l'autobus ha arribat a temps de comencar a mullar-me.
Tot i la meva decepcio, les ganes de sol i necessitat de caloreta, voler-ho amb totes les meves ganes no ha servit de res, aixi que finalment, ha arribat la pluja. Res de gespeta, res d'en Harry...
pero de cami cap a l'escola he pensat, que be que m'he posat les xancles!! El sol ha tornat a sortir, i amb un moment ha picar molt fort, l'estiu ha tornat en questio de minuts!wwwuuuuueeeeee
Surto d'un bar, decidida a anar a la placa de la Catedral a veure tot el moviment de gent, i em torno a quedar amb les ganes! Ai per favor!!! quina bogeria! que faig???? em quedo al bar? vaig a provar sort si en una estona torna el sol?? vaig cap a l'escola???
Surto de classe, i per la finestra veig un dia radiant, pero primer vinc a posar-me en contacte amb l'altre punta del mon.
Ara quan surti a saber com ens trobarem el dia. Et pots esperar el que sigui.
Haure de comprar-me una motxilla mes gran, aixi portar-hi sempre les xancles, samarreta de tirants, una altra de maniga llarga, jersei, paraigues...preparada per enfrontar-me a les 4 estacions en un mateix dia!

Aixi que pels que esteu a l'altre banda, una abracada ben forta amb la temperatura que mes us convingui, que en tinc per tots!!!!

I'm wonderful tonight!

El primer dia va ser un dia ple d'emocions. Despedida i benvinguda. S'ha acabat un viatge fantastic, unes setmanes espectaculars, en les que he descobert mes coses de les que imaginava. Si tornes ara cap a casa, ho faria contenta i satisfeta, orgullosa d'haver guanyat un gran amic. Pero encara no torno i queden moltes coses per veure, per coneixer i descobrir.
El primer dia que em vaig enfrontar sola per primera vegada, als carrers de Christchurch, van ser tantes les sensacions i emocions que pensava que em posaria a cridar en qualsevol moment. Nervis per si em perdia, trista per la despedida, contenta per la decisio, espantada per allo desconegut, encuriosida per les cares noves, emocionada per la rebuda, impacient per aprendre, empapar-me de moltes coses...i amb moltes ganes de menjar-me le mon!!!
Estic amb una familia fantastica, i les classes molt millor del que em pensava, entenc tot ( o casi tot) del que em diuen, o almenys de moment!!!!!
I rodejada de japos i coreans! a ells si que costa mes entendre'ls...pero son molt divertits, sempre mig corrent enlloc de caminar, i despres de cada cosa que diuen o els hi dius fan aquest riure per sota el nas que no acabes de saber ben be que vol dir...
En fi, que estic encantadissima, i mentre escric tot aixo, escolto la canco de Wonderful tonight, i sembla que res pugui anar malament, i pensant en tu Aleix, que sera com si la resta del viatge seguissis amb mi!
Un petonas per tots, i un de molt especial per tu, que segur que el necessites!!!

El final del principi

Ja s'acaba la primera etapa del viatge. L'Aleix marxa en breu, diumenge ja vaig amb la que sera la meva familia durant un mes, i dilluns comenco les classes...
S'acaba fer el turista...i ens deixem tantes coses per veure! I es que son tants els racons, que no hem donat a l'abast! se'ns ha tirat el temps a sobre i la meitat de coses que voliem fer s'han quedat sent plans i prou...pero vaja, les guardo per quan vingueu a fer alguna visita, aixi jo seguire descobrint. I aixi tinc l'excusa perfecte per quedar-me una temporada mes.
Ara som a Dunedin, farem les quatre compres de rigor, de pujada cap a Christchurch pararem a fer un vistassu al Mt. Cook i a despedir-nos!
Que rapides aquestes setmanes! sembla que fa dos dies i ja fa un mes que vem arribar. Han estat moltes moltes moltes hores de carretes, hem rigut molt, algun moment mes tens que altre, i jo m'he posat furra en mes d'una ocasio, pero esta clar que tan per un com per l'altre aquest viatge ens ha sorpres gratament! (furra, nova paraula que he apres...quan els gats s'emprenyen i bufen...jejeje).
Ens ha quedat banyar-nos amb les balenes, fer una mica de muntanya, tirar-nos amb paracaigudes...pero no ens podem queixar de tot el que hem fet!
Al baixar cap a la illa Sud hem anat perdent el sol i amb ell el color de pell...i sembla que l'estiu d'aqui sera una mica mes fred, amb nuvols i pluja, i que en poc temps em tocara guardar les xancles (que ara fa dies que no em poso) i no podre estrenar el vestidet tan curt que m'he comprat!
Pero vaja, tot i no estar acompanyada pel sol, el somriure no desapareix, contenta de ser aqui, amb ganes de fer moltes coses i aprendre'n encara mes!
I tambe, pensant sovint amb els que m'agradaria compartir aquests moments i ara mateix sou tan lluny...mes de 19.000Km i de cap per avall!!
Una abracada molt forta, i perdoneu pels accents...