Four seasons in a day

No sabia si seguir amb el blog, no tinc ni idea si algu em llegeix, si hi ha algu de cap per amunt que em va seguint la pista...

Despres d'una agradable conversa d'aquest mati (que m'ha fet sentir com si estigues a casa) la Belen m'ha dit que si, que tot i no deixar comentaris, almenys ella si em llegeix, i ma mare tambe! i suposo Aleix, que tu no em deixes, aixi que aquest va per vosaltres, i benu va, tambe per aquells que tot i que jo no ho sapiga, hi sou presents, lluny, pero a la vegada aprop.
Carles, tu no em deus fallar, no???


Avui al despertar-me i mirar per la finestra, he tingut l'alegria de veure que el sol encara no ha desistit i segueix fent esforcos perque cada tres o quatre dies podem veure que encara segueix amb nosaltres, que es febrer, el mes mes caloros de l'any! (quina rabia no saber posar els accents encara!!!). Aixi que amb molta alegria he tret els meus pantalons taronges de l'armari, samarreta maniga curta i les xancles!! Contentissima he soritit de casa, amb el Harry Potter (en angles) a la motxilla del cole i disposada a fer una parada a la gespeta per no perdre tan rapid el color torrat de la meva pell.
Que poc m'ha durat l'emocio! mentre esperava l'autobus ha comencat a fer vent...sort de la sudadera nova dels All Blacks, ja he fet be sent previsora...els nuvols han comencat a moure's super rapid, i en un moment, abans de que me'n adones, dia nuvol a punt de ploure!! una altra vegada! l'autobus ha arribat a temps de comencar a mullar-me.
Tot i la meva decepcio, les ganes de sol i necessitat de caloreta, voler-ho amb totes les meves ganes no ha servit de res, aixi que finalment, ha arribat la pluja. Res de gespeta, res d'en Harry...
pero de cami cap a l'escola he pensat, que be que m'he posat les xancles!! El sol ha tornat a sortir, i amb un moment ha picar molt fort, l'estiu ha tornat en questio de minuts!wwwuuuuueeeeee
Surto d'un bar, decidida a anar a la placa de la Catedral a veure tot el moviment de gent, i em torno a quedar amb les ganes! Ai per favor!!! quina bogeria! que faig???? em quedo al bar? vaig a provar sort si en una estona torna el sol?? vaig cap a l'escola???
Surto de classe, i per la finestra veig un dia radiant, pero primer vinc a posar-me en contacte amb l'altre punta del mon.
Ara quan surti a saber com ens trobarem el dia. Et pots esperar el que sigui.
Haure de comprar-me una motxilla mes gran, aixi portar-hi sempre les xancles, samarreta de tirants, una altra de maniga llarga, jersei, paraigues...preparada per enfrontar-me a les 4 estacions en un mateix dia!

Aixi que pels que esteu a l'altre banda, una abracada ben forta amb la temperatura que mes us convingui, que en tinc per tots!!!!

I'm wonderful tonight!

El primer dia va ser un dia ple d'emocions. Despedida i benvinguda. S'ha acabat un viatge fantastic, unes setmanes espectaculars, en les que he descobert mes coses de les que imaginava. Si tornes ara cap a casa, ho faria contenta i satisfeta, orgullosa d'haver guanyat un gran amic. Pero encara no torno i queden moltes coses per veure, per coneixer i descobrir.
El primer dia que em vaig enfrontar sola per primera vegada, als carrers de Christchurch, van ser tantes les sensacions i emocions que pensava que em posaria a cridar en qualsevol moment. Nervis per si em perdia, trista per la despedida, contenta per la decisio, espantada per allo desconegut, encuriosida per les cares noves, emocionada per la rebuda, impacient per aprendre, empapar-me de moltes coses...i amb moltes ganes de menjar-me le mon!!!
Estic amb una familia fantastica, i les classes molt millor del que em pensava, entenc tot ( o casi tot) del que em diuen, o almenys de moment!!!!!
I rodejada de japos i coreans! a ells si que costa mes entendre'ls...pero son molt divertits, sempre mig corrent enlloc de caminar, i despres de cada cosa que diuen o els hi dius fan aquest riure per sota el nas que no acabes de saber ben be que vol dir...
En fi, que estic encantadissima, i mentre escric tot aixo, escolto la canco de Wonderful tonight, i sembla que res pugui anar malament, i pensant en tu Aleix, que sera com si la resta del viatge seguissis amb mi!
Un petonas per tots, i un de molt especial per tu, que segur que el necessites!!!

El final del principi

Ja s'acaba la primera etapa del viatge. L'Aleix marxa en breu, diumenge ja vaig amb la que sera la meva familia durant un mes, i dilluns comenco les classes...
S'acaba fer el turista...i ens deixem tantes coses per veure! I es que son tants els racons, que no hem donat a l'abast! se'ns ha tirat el temps a sobre i la meitat de coses que voliem fer s'han quedat sent plans i prou...pero vaja, les guardo per quan vingueu a fer alguna visita, aixi jo seguire descobrint. I aixi tinc l'excusa perfecte per quedar-me una temporada mes.
Ara som a Dunedin, farem les quatre compres de rigor, de pujada cap a Christchurch pararem a fer un vistassu al Mt. Cook i a despedir-nos!
Que rapides aquestes setmanes! sembla que fa dos dies i ja fa un mes que vem arribar. Han estat moltes moltes moltes hores de carretes, hem rigut molt, algun moment mes tens que altre, i jo m'he posat furra en mes d'una ocasio, pero esta clar que tan per un com per l'altre aquest viatge ens ha sorpres gratament! (furra, nova paraula que he apres...quan els gats s'emprenyen i bufen...jejeje).
Ens ha quedat banyar-nos amb les balenes, fer una mica de muntanya, tirar-nos amb paracaigudes...pero no ens podem queixar de tot el que hem fet!
Al baixar cap a la illa Sud hem anat perdent el sol i amb ell el color de pell...i sembla que l'estiu d'aqui sera una mica mes fred, amb nuvols i pluja, i que en poc temps em tocara guardar les xancles (que ara fa dies que no em poso) i no podre estrenar el vestidet tan curt que m'he comprat!
Pero vaja, tot i no estar acompanyada pel sol, el somriure no desapareix, contenta de ser aqui, amb ganes de fer moltes coses i aprendre'n encara mes!
I tambe, pensant sovint amb els que m'agradaria compartir aquests moments i ara mateix sou tan lluny...mes de 19.000Km i de cap per avall!!
Una abracada molt forta, i perdoneu pels accents...