El final del principi

Ja s'acaba la primera etapa del viatge. L'Aleix marxa en breu, diumenge ja vaig amb la que sera la meva familia durant un mes, i dilluns comenco les classes...
S'acaba fer el turista...i ens deixem tantes coses per veure! I es que son tants els racons, que no hem donat a l'abast! se'ns ha tirat el temps a sobre i la meitat de coses que voliem fer s'han quedat sent plans i prou...pero vaja, les guardo per quan vingueu a fer alguna visita, aixi jo seguire descobrint. I aixi tinc l'excusa perfecte per quedar-me una temporada mes.
Ara som a Dunedin, farem les quatre compres de rigor, de pujada cap a Christchurch pararem a fer un vistassu al Mt. Cook i a despedir-nos!
Que rapides aquestes setmanes! sembla que fa dos dies i ja fa un mes que vem arribar. Han estat moltes moltes moltes hores de carretes, hem rigut molt, algun moment mes tens que altre, i jo m'he posat furra en mes d'una ocasio, pero esta clar que tan per un com per l'altre aquest viatge ens ha sorpres gratament! (furra, nova paraula que he apres...quan els gats s'emprenyen i bufen...jejeje).
Ens ha quedat banyar-nos amb les balenes, fer una mica de muntanya, tirar-nos amb paracaigudes...pero no ens podem queixar de tot el que hem fet!
Al baixar cap a la illa Sud hem anat perdent el sol i amb ell el color de pell...i sembla que l'estiu d'aqui sera una mica mes fred, amb nuvols i pluja, i que en poc temps em tocara guardar les xancles (que ara fa dies que no em poso) i no podre estrenar el vestidet tan curt que m'he comprat!
Pero vaja, tot i no estar acompanyada pel sol, el somriure no desapareix, contenta de ser aqui, amb ganes de fer moltes coses i aprendre'n encara mes!
I tambe, pensant sovint amb els que m'agradaria compartir aquests moments i ara mateix sou tan lluny...mes de 19.000Km i de cap per avall!!
Una abracada molt forta, i perdoneu pels accents...